El tiquis d'en Toni Cano.

—Estimat, gràcies per les flors!! —Quines flors? —Les que m’has enviat aquest matí a la feina. —Jo no he enviat res. —No? Ja m'estranyava. Doncs seran d'un admirador secret. Mira que diu la targeta: “Et necessito tant com respirar”. —Deixa'm veure. —M'he posat molt contenta! —Això no és tinta. Està escrit amb sang. S’ha de denunciar a la policia!!! —Si clar, per a una persona que li interesso, el vols denunciar. —Això és seriós. Algú t’ha seguit aquests dies pel carrer? Et truquen i no parlen i només volen escoltar la teva veu? —No. Potser és un artista modern i experimenta amb la seva imaginació. —Ningú et mira diferent on treballes? —El becari. És borni.

—Quin nen més bonic. —No és un nen, és una nena. —I com s'assembla a tu. —És adoptada. —Vaja, sembla que no n'encerto una. —Cert. A més ens està molestant i arribem tard a l'escola. —És que m'agraden molt els nens. —Doncs se'n compra un. — No els molesto més. Vaig al mercat ambulant a comprar-me unes calces de color carn. Les deixo tranquil·les. —Gràcies.

— M’acabo de llegir un ewok. — Es diu e-book. Els Ewoks surten a La Guerra de les Galàxies. — De quines galàxies parles? — La d’ors, la de copes, la de garrots i la d’espases. — Seria fantàstic viatjar per les galàxies. —No sé si Dark Vader et deixaria fer un viatge de plaer. — Soc molt fan dels ewoks. Ja no compro llibres de paper. No sé on posar-los a casa. Els ewoks els pots guardar a l’ordinador, a un disc extern o al núvol. — Vigila amb el núvol. Si plou es mullen tots.