LOS CATALANES PREPARAN UNA FIESTA PARA DEMOSTRAR QUE NO SON TACAÑOS.

Han comenzado los preparativos de la fiesta para el próximo verano, donde Catalunya invitará a todo el mundo, vuelvo a repetir y en mayúsculas A TODO EL MUNDO a venir y pasarlo bien. Es más, el coste de los desplazamientos corren a cargo de la organización. Como también el alojamiento por una noche. Los museos del país tendrán jornada de puertas abiertas. Bares, pubs y discotecas invitaran a la entrada y a las consumiciones, igual que las salas de conciertos como también la gratuidad del transporte público.

La sociedad catalana decidió en referéndum el pasado 13 de noviembre con un 100% de votos afirmativos, callar las bocas a todos aquellos que durante años creen o dicen que son un pueblo tacaño. Por ello, se ha decidido montar una macro fiesta donde a día de hoy, hay unos 3 mil millones de asistentes confirmados y se espera ampliar el número hasta la fecha del acto.

Se prevee una invasión por tierra, mar y aire para participar en la fiesta que consistirá en una cena a base de productos típicos y platos catalanes, donde no faltará el “pa amb tomàquet” y el cava.

También se estudia la posibilidad, al ver el éxito del reclamo, de alquilar las Islas Baleares para repartir la aglomeración de gentes.

Los millones de invitados no pagaran absolutamente nada durante la estancia en tierras catalanas. Cualquier cosa lo piden a los ciudadanos que gustosamente solucionaran los problemas.

Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»