BADALONA, LA SÈRIE.


Entrades populars

EL VELL CONEGUT.

Toni Cano
 —Os pedrer!, quant de temps! He vist a una nena al parc que m'ha recordat a tu. Té la teva cara. —Sí, a vegades la hi deixo. Què fas per aquí, fa anys que no sé res de tu. T’has mudat? —Cada dia em canvio la roba interior. —I aquest gos?, és teu o l'acabes de robar? —És meu. Ja tornem a casa. Hem jugat una mica al parc. —Al Trivial? —Li llenço la pilota i me la torna. —Com un jugador de beisbol? —A veure si quedem un dia i fem un cafè o alguna cosa. —Aquesta és la típica frase que es diu i no quedes mai. —M’alegro de veure’t. —Això és mentida. Des de l'escola que m’has tingut enveja. —Doncs ja ens veiem. —Aquesta frase està bé, m’agradi o no, si vius pel barri ens n'anirem veient. I espero que no em saludis. Que cadascú faci la seva. —Doncs res, que vagi bé. —A tu no. Però al gos sí.
llegeix més»

FER AMICS SENSE INTERNET

Toni Cano
  — Quina samarreta més graciosa del Winnie de Po que portes! — Què Winnie de Po ni hòsties!, és la Hello Kittie!! — Vols prendre un gelat? — Ara no puc, faig tard a la visita amb l’astròleg. — Però no anaves a un psiquiatre? — Ja no. El meu problema té a veure amb els astres, ja saps aurores boreals i tot això. — I com va la teva addicció a les pantalles? — Molt millor. El meu avi em va regalar un taulell amb lletres escrites i un got. Em passo l’estona fent paraules amb un vas. Tot i que no estic del tot segur que sigui jo qui mou el got. — Quina sort. — No és sort. És trobar alguna cosa que t’entretingui. Que no et faci perdre el temps amb la tauleta tàctil.   — I de què parleu si es pot saber. — D’assassinats, el dimoni... coses d’aquestes. — Puc anar un dia a casa teva i preguntar coses de lettering? — Vine quan vulguis i exposa els teus dubtes, però no t’espantis si s’obren i tanquen portes, cauen prestatges o apareixen paraules amb sang a les parets. — Paraules amb lle...
llegeix més»