El tiquis d'en Toni Cano.

-Quina flor més bonica. -És artificial. -Doncs és molt bonica. -Sí. Dura molt. -El meu avi va viure 89 anys. -Era una flor? -No. Era fuster. És d'interior o d'exterior? -Depèn. A vegades surto al carrer i d’altres em quedo a casa. -I quina olor fa? -A plàstic. -La puc agafar? -No. -... -Una vegada un desconegut com vostè em va demanar el mòbil. Li vaig deixar i va fugir corrents amb ell. -Era un runner? - No. Un Samsung.

-Mira que he comprat. Uns peixos de color taronja i una peixera de plàstic. -Què? -No trobes el menjador una mica trist, amb uns peixos es veurà diferent. -Però... -No et preocupis, no s'ha de cuinar res, amb unes boletes ja mengen i l'aigua es canvia cada dos dies. -Peixos?, però si són avorrits. -Home, no són igual d'agraïts com un gos, però pots tocar la peixera amb el dit i veure com es mouen. -Patètic. I quan anem de vacances quinze dies te'ls penses emportar a dins d'una carmanyola de plàstic amb una mica d'aigua? -No. Els podem portar a algun lloc els cuidin. -O sigui, a casa dels meus pares. -Mira, bona idea. -Et passarà com a les plantes. La que tenim al costat de l'ordinador ni la regues ni res. -Allò és un cactus!.

-Estimada meva, quan és el teu aniversari? -Demà. -Hòstia!. -... -No t'he comprat res!. -... -Li puc dir al nen que et faci un dels seus dibuixos rars i que posi un “Felicitats mama”. Ara el desperto. -No serà cap sorpresa. Però a mi ja m'està bé. -És tard per anar de compres. -... -Puc anar al paqui. Vols una escombra?. -Tomàquet fregit. -Baixo ara mateix. Tenim paper de regal?. -No fa falta. Ja et donen una bossa. -Per cert....quants fas?. -Ves a pastar fang.

-Vostè dirà. -Doctor, em fa molt de mal  estómac  des de ahir a la nit. Gairebé no he dormit i fa una hora, quan estossego, vomito sang. -El que té vostè és un bon constipat. -Què? -Un constipat normal i corrent. -Però, l' estómac  em crema! -Una capsa d'analgèsics i beure molta aigua. -Quan fa que exerceix la medecina? -Avui és el meu primer dia. -Hòstia! -Sorprès, eh?, igual que jo. Sempre m'havia imaginat que el meu primer dia seria operant a cor obert. -Però si no és cirurgià!. -Cony, el meu pare no és xef i fa unes paelles que al·lucines. Tanqui la porta al sortir. 

Poso música, agafo el plomell i a treure la pols. La pols d'un bloc que porta uns anys inactiu. Podria tancar-lo i començar un de nou?, podria però prefereixo reciclar-lo. El primer és donar-li un altre aire. Passa a dir-se El Tiquismiquis i deixa de banda El Caramel d'All i Oli . Doncs amb aquest nom he fet un altre bloc només de dibuix. El podeu visitar si voleu. A mi em fa molta gràcia, ara, potser per vosaltres és una puta merda. El Tiquismiquis continuarà la línia de l'antic però amb canvis considerables. Per cert sóc  Marx-ista . L'absurd m'agrada tant o més que els conguitos.