PEIXOS.

Toni Cano
—Mira que he comprat. Uns peixos de color taronja i una peixera de plàstic.
—Què?
—No trobes el menjador una mica trist, amb uns peixos es veurà diferent.
—Però...
—No et preocupis, no s'ha de cuinar res, amb unes boletes ja mengen i l'aigua es canvia cada dos dies.
—Peixos?, però sí que són avorrits.
—Home, no són igual d'agraïts com un gos, però pots tocar la peixera amb el dit i veure com es mouen.
—Patètic. I quan anem de vacances quinze dies te'ls penses emportar a dins d'una carmanyola de plàstic amb una mica d'aigua?
—No. Els podem portar a algun lloc els cuidin.
—O sigui, a casa dels meus pares.
—Mira, bona idea.
—Et passarà com a les plantes. La que tenim al costat de l'ordinador ni la regues ni res.
—Allò és un cactus!

Entrades populars

TRUCADES.

Toni Cano
—Hola, bones, soc la seva companyia telefònica, ¿vol una alarma, una assegurança mèdica, una aspiradora, un…? —Tenen tomàquets? —Què? —Que si tenen tomàquets? —No —Doncs no vull res, gràcies. —Hola, soc el seu banc, ¿vol una TV, un equip de cinema a casa, un viatge a Freedonia…? —I un rave? —Què? —I un rave! —No, raves no. —Doncs a fer la mà.
llegeix més»

LA FADA DE LES DENTS.

Toni Cano
—Fill, què fas a la teulada? —Vull llençar-me de boca i trencar-me les dents, així la fada de les dents em portarà un mòbil. —Però si no t’han sortit totes les dents, pensa que també pots trencar-te algun os. —Doncs un mòbil i una tauleta. —I si et trenques el cap? —Un mòbil, una tauleta i una Play. —Saps que les dents han de caure per si soles, oi? —No puc esperar, posa’t a un costat que vaig. —Espera. Baixa d’aquí. Els papis ja et comprem el mòbil, la tauleta i la Play. —Gràcies, quan em caigui una dent de manera natural, la fada em pot portar una paga setmanal? —Prou d’extorsió!, només tens cinc anys! —Ostres, ni que fóssiu vosaltres la fada de les dents.
llegeix més»