EL MALEÏT CAFÈ. (Converses atípiques).

Toni Cano
-Cambrer, em dibuixa amb la llet un gos movent la cua al cafè?
-Em demana massa. Només sé dibuixar cors amb la llet.
-Però jo vull un gosset movent la cua.
-No.
-Doncs quina mena de cambrer!!, saps dibuixar cors ridículs i no gossets movent la cua?
-Miri, tinc feina. Hi ha molta gent esperant a la barra per ser atesa. Si vol un gosset movent la cua, se’l fa vostè mateix. Aquí té la llet.
-Si sabés dibuixar un gosset movent la cua, no aniria a prendre tallats als bars. Me'ls prendria a casa meva!
-Sóc cambrer no pintor. Feina vaig tenir per aprendre a fer cors amb la llet per alegrar a tots aquells que demanaven un tallat.
-Porti el llibre de reclamacions.
-Em té fregit, ara li faig un gosset movent la cua.
-Gràcies.
-Ja està.
-Però si m’ha posat la llet sense fer cap traç. Jo no veig el gosset movent la cua.
-És un gos abstracte.
-Ostres, sí. Moltes gràcies.
-Guau!.

Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»