El tiquis d'en Toni Cano.

-Com es troba el malalt? -Vés-te'n d'aquí! -Volia demanar-te perdó. -Em vas clavar un dard al pit! -Anava begut al bar. Vaig voler fer-me el graciós i tapar-me els ulls per llençar un dard a la diana. Tothom reia. -I el dard va anar a parar al meu pit. Em trobava a uns deu metres de la diana. -Qui no fa ximpleries en una festa? A més et vaig ajudar. -Vas intentar pixar-te a la ferida!! -Cert. Però vaig reaccionar a temps. Això es fa quan et pica una vespa. -Cap de suro, el que sí que vas fer és trencar el dard i la punta va quedar a dintre del meu cos. -Ho vaig veure a una pel·lícula de cowboys. Trencaven les fletxes un cop queies ferit. -I després em tires un got de ginebra al damunt i l’encens amb un Zippo. -Així cremaven les ferides antigament. -Quan eren ferides netes!, jo tenia la punta d’un dard! -Però... ja et trobes millor. -Millor? A part de mig cos cremat. Em van operar. I el cirurgià va tocar un nervi que m’ha deixat paralitzada la pa...

-Com va anar el Carnestoltes a l'escola? -Fatal. -Uís. -Per fer una petita correcció a un nen disfressat, es va armar un cacau de Can Seixanta al carrer. -Què va passar? -Res. Un nen deia que anava disfressat de víking. -I? -Per favor!, el casc de plàstic portava dues banyes. Tothom sap que els cascos víkings no les porten. Va ser una invenció de l'època del Romanticisme del segle XIX. -Ostres! -Total, que li vaig trencar les banyes. -Què? -Va venir el pare del nen indocumentat dient que els cascs dels víkings portaven banyes i ens vam barallar a la porta del col·legi. Fins que va arribar la policia. -I com va acabar la història? -Un dels policies va preguntar el que havia passat. Vaig preguntar-li si els cascs víkings portaven banyes. Va respondre que no. Que qui era l'imbècil que deia el contrari. Vaig assenyalar al pare del nen i el van emmanillar. -És que la gent no té ni idea de disfressar-se. Es pensen que qualsevol cosa serveix. 

-Hola. Bon dia. Volia comprar una televisió de cinquanta polsades AMGH amb sortida 66R i entrades PINGER i detector X1. De les que es canvien els canals amb telepatia. -Ostres! -Ostres què?  -Però aquesta tele.... Encara no s’ha inventat. -Doncs ahir a la nit vaig veure una pel·lícula i sortia aquest model. -Una peli de ciència-ficció? -Una peli americana però no recordo el nom del director. -Doncs no la tenim. -Collons, aquesta és la cinquena tenda que visito avui i res. Com a mínim vostè no es peta de riure. -Provi de venir d'aquí a quinze anys. -Em pren les dades i em posa a la llista de compradors? -Clar. -I quan la tinguin em truquen? -El trucarem telepàticament. -Gràcies.

-Li queda molt? -Només canviar una goma de la junta i deixarà de perdre aigua en un tres i no res. -Vol un cafè? -No gràcies. -Faig unes crispetes? -No. Les he dinat avui. Un cop acabi la reparació vaig cap a casa a sopar amb la meva família. -Família? -Sí. Dona i tres fills. -Permetin una pregunta. Tots són amb sobrepès com vostè? -Sí senyor. -Per què no els porta i sopem plegats aquí?  -Molt amable, però... -No hi ha cap però. -Gràcies. Ara truco a la dona. Per cert, per què té els ulls injectats en sang? és conjuntivitis?, i lo de portar agafat un ganivet de cuina?, això em desconcerta. -És que sóc caníbal. -Hahahaha. Caníbal diu, hahaha. Em cau molt bé.  -I a mi m'agrada vostè i segur que la seva família, amb una mica de samfaina, també.

-Ostres, quant de temps sense veure't! -Sí. -Veig que t'has tallat el cabell, deixat barba i comprat una moto. -És que estic en un moment a la meva vida que... -No em ratllis.

-Hola, vinc pel massatge. -Endavant. Tregui's la roba menys els calçotets i posi's boca terrosa a la llitera. -Però jo vull veure com fa el massatge. -El massatge és a l'esquena. Vol que li giri el cap cent vuitanta graus? -Em farà mal? -El massatge no.   Relaxi's. Deixi la seva esquena a les meves mans. -Té poders? -Sóc massatgista. No un druida-super heroi. -I com és que és massatgista? -Quan era petit un àngel ros es va aparèixer i m'ho va anunciar. -Va ser petit? -Sí. Tinc fotos que ho demostren. -Només fa massatges a l'esquena? -A la cara també. Faig plas-plas amb els palmells i la cara agafa color i escalfor. Tinc una sessió de 30 minuts i una altra de 60. -I relaxa? -Cregui'm. Sortirà d'aquí que no sabrà on és i tampoc com tornar a casa.