El tiquis d'en Toni Cano.

—Cambrer, es recorda de mi? —I tant, fa dos dies que està assegut a la mateixa taula. —Dos dies esperant el meu plat combinat. —Òndia, vostè és el del número 4. —Miri, ja no vull la comanda, em torna a portar la carta? —Li va bé el set d’ors? —Què em recomana? —Doncs una bosseta de patates xips, per què a la cuina anem de bòlit. —Feu pizzes? —Sí, amb les mans. —Doncs una hawaiana gran. —Com vol a la hawaiana, gran d’edat o de mida? —Amb molta pinya i un ukulele. —No ens queda pinya. —Improvisi, posi Nocilla, cigrons... —Crec que tenim un peix globus de fa temps, si vol li poso al damunt. —I una altra cosa, no hi ha paper al lavabo i he hagut de netejar-me amb l’escombreta. —Doncs ho podia fer amb els seus mitjons i després els llença a la brossa, per un cop a la vida no passa res. —Prenc nota.

— Perdoni, però la seva nena ha llençat sorra als ulls de la meva. — Són coses de nenes. — Per això com són coses de nenes no li faig jo a vostè, encara que tinc ganes. — Fem una cosa, que la seva nena li llenci pedres al cap de la meva i així estan en paus. —La meva filla té  molt mala punteria. —Tal vegada  necessita ulleres. — A l’escola ens han dit que sí que necessita ulleres, però passem de comprar-les. Entre les extraescolars, els bràquets i el logopeda ens deixem molts diners. — Doncs que li pegui amb un pal al cap. — Seria com intentar pegar a una pinyata farcida de dolços al llarg de dos dies sencers i ni tan sols tocar-la. El que seria bo és que li digués a la seva, que no ho torni a fer si us plau. — És inútil —La seva filla ? — No ens fa gens de cas. Ara quan arribem a casa, tindrem una baralla per ficar-la a la dutxa. — I donar-la en adopció? — Fa dos anys que la tinc a una web de segona mà i ningú pregunta per ella. — Desitjo que demà...

 —Algú em va dir una vegada que tocar a una embarassada donava sort. —Això diuen. —A mi no m’ha portat pas. —Però li vas demanar permís abans de tocar-la, oi? —Sí, sí. —Llavors? —Li vaig tocar el cul i em va fotre un bolet amb la mà oberta al front, el marit un cop de puny al nas, el fill gran un cop de peu als ous i l’àvia em va esgarrapar la cara. —Però a part d’això, com et va canviar la vida? —Un cop a l’hospital em van fer unes proves i van trobar una malaltia incurable. —Ja veig que en qüestió de salut no vas tenir sort i amb els diners? —Em van denunciar i vaig pagar moltes monedes. —I l’amor? —La meva dona em va deixar quan se'n va assabentar què vaig tocar un cul que no era el seu. —I en el joc, sort en el joc? —Des de llavors no guanyo mai al trivial. —Si tornes a tocar a una embarassada, li demanes permís i li toques la panxa amb cura, la panxa. —Pel que em queda de vida, no penso tocar a cap més embarassada, ni tan sols amb un bastó. —P...

—Després de dues hores caminant per la muntanya, per què ens aturem davant d’aquestes quatre pedres mal posades?, no em diguis que vols descansar un altre cop? —Ens aturem aquí per explicar-te que aquestes pedres eren part d’una ermita del segle II, on Jesús va passar unes vacances. I en aquella pedra grossa, al costat de la tifa de vaca, va seure per tallar-se les ungles dels peus. —L’ermita era del segle II? —Sí. —Però ell ja era mort. —Jesús tenia poders no?, ja que si caminava per l’aigua, multiplicava pizzes, per què no va passar unes vacances aquí? —Pans. —Què? —Multiplicava pans. —Un cop acabada la seva estança en aquesta ermita, va anar un parell de setmanes a casa d’una família irlandesa, per practicar el seu anglès. —Ostres, doncs no sabia res d’aquesta història. Jo pensava que ens havíem aturat aquí per parlar d’aquell arbre. —Què passa amb aquell arbre? —No ho saps?, d’una gran branca d’aquell arbre, en Geppetto va fer a Pinotxo. —Déu n'hi do!

—Òndia, quant de temps sense veure't! —Sí. —Veig que t'has tallat els cabells, agafat pes i comprat una moto. —És que estic en un moment a la meva vida que... —No em ratllis, adeu. —Fem una cervesa? —Què no!, adeu.

  —Mama, vaig al parc amb els col·legues. —A fer què? —A mirar coses en els nostres telèfons i beure begudes energètiques. —I per què no portes una pilota? —La pilota té wifi? —Sí, en els collons. —Si no té wifi, per què la volem? —Per fer una mica d'esport. —Es pot jugar a pilota i mirar el mòbil a la vegada? —No. —Doncs et faig saber, que de vegades juguem a esports en línia, el que vol dir que ho fem mirant el mòbil i sense suar una gota. —La culpa és meva per comprar-te un telèfon amb deu anys. —Si l’haguessis robat i no comprat, t’hauria sortit més barat. —Prenc nota per l’any vinent, quan el teu germà en faci els deu i demani un.