El tiquis d'en Toni Cano.

-El vestit que mires també el tinc en blau, groc i vermell. -Gràcies. -Si necessites ajuda, m'ho dius. -El dissabte em podries ajudar a fer una mudança? -El dissabte no puc. Treballo. -Vaja. -Lliuro els dilluns. -Fantàstic! -Doncs quedem. Aquest dia acompanyo a fer la compra a una iaia, a depilar l'esquena a un noi i a portar a una dona al metge en cotxe. Cap a les quatre va bé? -Perfecte. -Vol que li ensenyi més vestits? -No gràcies. Vaig a la tenda de roba del costat, a veure si s'ofereix alguna dependenta i em pot fer de cangur dels nens el cap de setmana.

-Perdoni que el molesti. Vostè no és d'aquí, oi? -No senyor. Sóc del planeta Mart. He vingut de vacances a la Terra. -I amb aquest cap tan gran que té, com es posa la samarreta? -És pràctica. -Li agrada la ciutat? -Psee. Trobo rar que la gent es passi tota l'estona mirant el telèfon mòbil. -No tenen telèfons a Mart? -No ens fan falta. Ens comuniquem per telepatia. -Normal. Amb aquest cap. Ens podem fer una selfie?, panoràmica?, és que no sortirà el seu cap sencer. -És molt mal educat referint-se a les dimensions del meu cap. Em fico amb la seva estupidesa? Oi que no? -Per què té tres dits a cada mà?, un accident laboral? -Som així de naixement. -Són molt rars. -Jo no diria “rars”. Diria “diferents”. -Si busca feina a la Terra, la troba a qualsevol circ. -Doncs si la busca a Mart, seria una bona mascota familiar. -Vol parlar del color verd de la seva pell i dels ulls grossos i negres?. -Millor que no si no vol emportar-se una hòstia sideral...

-Capità, un vaixell per estribord. Ve cap a nosaltres! -L'hem convidat? -? -Ah, llavors és un d'aquests vaixells que es conviden sols. -Capità, què fem?, porta bandera pirata. -Una festa. -Una què? -Fem una festa. Amb molt de rom i música. -Capità. La tripulació espera les seves ordres. Canviem el rumb, preparem els canons?... -Una festa. -Capità, en unes hores el tindrem a tocar. -Ets molt pesat nano. Porto tota la meva vida a la mar. Les he vistes de tots colors. He perdut un dit del peu per culpa d'una canonada. Tinc el cos ple de cicatrius de lluites amb espases. Em falta un ull perquè què un puto lloro que portava a l'espatlla se'l va menjar. Vull una maleïda festa!

-Cambrer, em dibuixa amb la llet un gos movent la cua al cafè? -Em demana massa. Només sé dibuixar cors amb la llet. -Però jo vull un gosset movent la cua. -No. -Doncs quina mena de cambrer!!, saps dibuixar cors ridículs i no gossets movent la cua? -Miri, tinc feina. Hi ha molta gent esperant a la barra per ser atesa. Si vol un gosset movent la cua, se’l fa vostè mateix. Aquí té la llet. -Si sabés dibuixar un gosset movent la cua, no aniria a prendre tallats als bars. Me'ls prendria a casa meva! -Sóc cambrer no pintor. Feina vaig tenir per aprendre a fer cors amb la llet per alegrar a tots aquells que demanaven un tallat. -Porti el llibre de reclamacions. -Em té fregit, ara li faig un gosset movent la cua. -Gràcies. -Ja està. -Però si m’ha posat la llet sense fer cap traç. Jo no veig el gosset movent la cua. -És un gos abstracte. -Ostres, sí. Moltes gràcies. -Guau!.

-Què tenim aquí? -Doncs miri inspector, m’ha sortit un gra al front, què li sembla? -I a terra? -Un mort. -Com sabem que està mort. -Li he donat uns cops de peu a la panxa i no reacciona. -Hora aproximada de la mort? -No tinc ni idea. No he vist quan el mataven. -Causa de la mort? -Un tret al cap. -Testimonis? -El que porta una pistola a la mà i taques de sang a la samarreta. Ara li prenen declaració. -Comencem bé el torn de nit. -Vol que porti unes cerveses? -La meva amb sacarina, gràcies. Una cosa! Ha mort d'un tret al cap...com és que no hi ha sang? -El policies que han arribat primer ho han netejat tot. Es veu que hi havia una de sang  impressionant. -Ha vingut la científica? -No. Però ha vingut la meva núvia què és matemàtica. Anna, aquest és l'inspector Pou. -Emporta-te-la. No vull conèixer gent que no suma amb calculadora. -A més de la cervesa, vol alguna cosa més? -Sí. Fer-me una selfie amb el mort.