LA MANIFESTACIÓ. (Converses atípiques).

Toni Cano

-Quanta gent no?
-Sí. És un èxit.
-De què va?
-Jo?.
-No. De què va la manifestació.
-Doncs, a favor de la educació pública.
-I això és bo?.
-Clar.
-Però si jo no sóc estudiant.
-Jo tampoc. Però volem que els nostres fills tinguin una bona educació.
-Jo no tinc fills. Els nens em posen nerviós.
 Sap on puc comprar un refresc?
-Miri, allà té un bar.
-Em guarda el lloc?
-Què li guardi el lloc?
-Sí. Estic una mica cansat. Porto des de ahir a la nit aquí. No sap que malament es dorm en aquesta cadira plegable. Sóc la primera persona que ha vingut a la mani. Amés tinc ganes de fer un riu.
-I per què ha vingut tant aviat?
-Per no quedar-me sense lloc. 
-Escolti, en breu la manifestació començarà a caminar.
-Doncs aixequi el braç, així quan surti del bar el veuré i vinc cap aquí..
-Però si no importa on es posi, tots anem a una.
-Jo vull aquest lloc i punt. Per cert que diu la normativa de les manifestacions, es pot beure en elles?.
-Clar.
-Molt bé. Doncs quedem així. Ara vinc.
-La mare que el va parir. No em convida a un refresc.

Entrades populars

LA SALA D'ESPERA.

Toni Cano
—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...
llegeix més»

ELS NOMS DELS GOSSOS.

Toni Cano
 —Bon dia senyor, com es diu el seu gos? —Es diu “Quètxup”. Li va posar el meu fill, com és un Dachshund —Un què?  —El meu gos és un Dachshund, un Teckel, anomenat popularment com a gos “salsitxa”. —I aquesta raça de gos com es fa, amassant-lo com si es volgués fer una barra de pa? —I jo què sé. El seu gos és gran, com es diu? —És una mescla de pare Husky Siberià i mare Malamut d’Alaska. La meva dona li va posar de nom “Anorac”. —Que bo. “Anorac” pel fred? —Quin fred?, es riu del nom del meu gos? —No, no. —El meu gos es posa al davant del carro de la compra ple a vessar i del cotxet amb els dos bessons a la vegada. Dubto que el seu tingui força per portar el timó d’alguna cosa. —Escolti, puc entendre que li sobti el cos del meu gos, però li demano respecte, ell no necessita anar al davant de cap pes per ser feliç. —Per què se li estira més el cos? —Deixarem aquí la conversa o crec que acabarem a hòsties vostè i jo. —Té raó. A bufes entre nosaltres o el meu gos es...
llegeix més»