El tiquis d'en Toni Cano.

—Hola, benvingut, vol alguna cosa? —La pau al món. —I per beure? —El que fan a la tele ja està bé. Porta unes patates braves amb la salsa al costat, si us plau. —Quina salsa? —No sé allioli, quètxup, maonesa... qualsevol d’aquestes em va bé. —Nosaltres no posem salsa a les patates. Posem nata. És casolana. Les patates no. Es fan soles a l’hort, només les cuinem. —Impressionant. M’havien dit que aquí es menjava bé i em trobo que poseu nata a les braves. No vull pensar com feu les paelles. —Amb pèsols. —Però si la paella porta arròs. —Nosaltres en comptes d'arròs, les fem amb pèsols, amb les seves gambes, cloïsses i tota la pesca. —Doncs no li digueu paella. —Li diem com ens surt dels collons!, és seu el restaurant?, la seva mare és la cuinera?, treballa aquí?, vostè paga el lloguer i les despeses del restaurant? —Miri jove, no he vingut a fotre hòsties. No vull les patates. Em pots fer un entrepà de truita a la francesa?, crec que no és tan difícil de fer. ...

—Mama, han obert un dojo de karate al barri! —Molt bé!, vols apuntar-te? Així deixes d’hostiar al teu germà tota l’estona. —He anat a informar-me i m’han regalat una samarreta amb el seu logo. És una obra d'una construcció, crec que el temple Senso-ji. —Com es diu el dojo? —Obra Kai. —Tu no t'apuntes. Són violents i mentiders. Faran de tu una mala persona. No has vist la sèrie? —Però, si no té res a veure amb la sèrie, ho porta un matrimoni, ell es diu Ot Obrador, però li diuen Obra, i ella Kaity McBriant, abreviatura Kai, d’aquí ve el nom: Obra Kai. —No. —Però mami... —Ni mami ni hòsties. Et deixo que escalfis al teu germà de tant en tant i punt. Si obren un altre dojo, on el logo sigui un bonsai, i el sensei vengui cotxes, et pots apuntar sinó no. —No és just. —Vols veure com et dono un cop de peu a la cara fent la postura de la grua? —No.

—Avi, acabo d’escriure un llibre. —Bufa!, felicitats per a la teva contribució a la cultura. No és fàcil escriure un llibre i menys a la teva edat. Quan jo era adolescent, com tu, vaig participar en un concurs de poesies i... —He trigat només tres minuts a escriure’l, gràcies a la IA. —Massa bonic ho pintaves. L’ésser humà se'n va en orris. Puja una generació d’estúpids, arrossegada pel mínim esforç i la falta de talent. T’estic parlant, deixa de mirar el mòbil!! —En aquests moments, que em dones la tabarra i que no t’escolto, el llibre és èxit de vendes i els guanys considerables. Et puc comprar la casa que t’agrada. —La casa pot tenir piscina? —I un parc d’atraccions si vols. —Doncs ben mirat, potser tens talent, i de què va el llibre? —Ni puta idea, vaig posar tres paraules a l’atzar a una app que eren: paté, colze i tirolina i en un instant ja tenia un llibre escrit de cent pàgines, en diferents idiomes, imprès i també en format de llibre electrònic. —Brutal...

—Bon dia, nom i cognoms? —Bon dia, Eric Bull Pou, amb accent obert a la “a”. —Molt bé, ja pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran. —Qui? —Qui què? —Qui em cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador? —El metge. —I per què es diu saleta d’espera? —Es diu saleta d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell. —Em sembla molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès pel metge. Tinc feina. —Doncs tenim un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta. —Però a mi me la bufa, la saleta, el metge i la consulta. —Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us plau. —Cap problema. A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que em visiti un metge que no conec. —El WC es troba al fons a l...