LA SALA D'ESPERA.
—Bon dia, nom i cognoms?
—Bon dia, Eric
Bull Pou, amb accent obert a la “a”.
—Molt bé, ja
pot anar a la saleta d’espera i aviat el cridaran.
—Qui?
—Qui què?
—Qui em
cridarà?, un familiar meu, vostè, un robot, un os rentador?
—El metge.
—I per què es
diu saleta d’espera?
—Es diu saleta
d’espera per què hom s’espera que el metge el cridi per passar a la consulta, i ser atès per ell.
—Em sembla
molt bé aquesta sala, però crec que jo passo d’esperar, és més no vull ser atès
pel metge. Tinc feina.
—Doncs tenim
un problema si el que insinua és no fer espera i colar-se a la consulta.
—Però a mi me
la bufa, la saleta, el metge i la consulta.
—Abans que surti del taulell i li foti d’hòsties, digui'm quin és el seu problema, si us
plau.
—Cap problema.
A mi el meu cap m’ha dit que vinguí a aquest CAP a resoldre una avaria del WC
del primer pis i vostè em demana el nom, em fa esperar a una saleta i vol que
em visiti un metge que no conec.
—El WC es troba
al fons a la dreta, ja veurà el bassal d’aigua.
—Gràcies.