dijous, 21 de desembre de 2017

PERDONAR UNA TREPITJADA (Converses atípiques).


-Escolti! Vigili una mica. M’ha trepitjat.
-Perdó. Ho sento molt.
-Tranquil. No passa res.
-Em sap molt de greu. Vol que el convidi a un cafè?
-No cal. Gràcies.
-Vol que li mengi la polla?
-Què?
-Em sap greu la trepitjada. No l’he vist. Li he fet sang?
-Què em menja què?
-La polla.
-Escolti’m una cosa. Ja li he perdonat. Punt final. Cadascú continua amb la seva vida.
-Però jo no volia...
-Si es queda més tranquil, posi uns diners a una ONG.
-A una ONG de trepitjades?
-Per exemple. O a una de menjar polles. Adéu.

dimarts, 10 d’octubre de 2017

UN ATIPAMENT ATÍPIC (Converses atípiques)


-Doctor, ahir em vaig atipar.
-No m'interessa.
-I vint minuts després em va començar a fer mal la panxa i vaig vomitar.
-Això m'interessa. Què va menjar?
-Cargols amb una salsa que...
-De salsa no sé res. Sóc més de jazz.
-Vaig anar a un restaurant de muntanya i...
-Això no m'interessa.
-...i em vaig fotre uns dotze mil cargols.
-Prengui això cada vuit hores dotze hores durant dos anys i begui molta aigua.
-No tinc set.
-I vigili amb els cargols.
-Les closques estan boníssimes, doctor.

dijous, 25 de maig de 2017

L'ARTISTA INVENTOR (converses atípiques)


-Vostè em sona d'alguna cosa.
-Quan era un nadó vaig fer un anunci de bolquers a la tele.
-Serà d'això.
Per cert. Li fa mala olor l'alè.
-És que sóc l'inventor de l'halitosi.
-Ostres!, i com ho va inventar?
-Un dia a la banyera rentant-me. Em va caure al cap una síndria que penjava d'una branca d'un arbre i vaig dir: Desperta ferro!
-A una banyera?
-Sí.
-Molt interessant.
-Si no li fa res, marxo a casa a pintar un quadre d'uns gira-sols.
-També pinta?
-Sí. Però no em paguen gaire, per no dir res per les meves pintures. Igual em tallo una orella, no sé.
-La seva vida és apassionant.
-Psee.